 |
LES VOSTRES HISTÒRIES |
 |
|
|
 |
|
| El català a l'exèrcit |
|
10.09.07
Anselm |
|
|
|
|
|
No em considero un heroi, però a vegades he plantat cara i m’ha sortit bé. Això va passar a Osca, fent el servei militar, a mitjans de l’any 1975, a les acaballes del franquisme. Pràcticament la meitat dels soldats del quarter érem catalans, i els oficials ens respectaven més que no pas la tropa, que ens deia coses com la següent: ”Quítate el chicle de la boca, para hablar.” Però un dia, un caporal primer em va dir: “No hables catalán que te voy a dar un jetazo.” Es veu que vaig saber mesurar bé la conjuntura política perquè m’hi vaig encarar i li vaig dir: “¿Por qué?” No va saber què respondre’m.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Llibres en català |
|
29.08.07
Vero Baz Romero |
|
|
|
|
|
buscant certs llibres en català...versió en castellà de tot pero en català de poc!!
|
|
|
|
|
|
|
|
| A Port Aventura no entenen el català |
|
29.08.07
Joan Viso |
|
|
|
|
En un parell d'ocasions he tingut probles amb la Guardia Civil. El primer va ser quan en un escorcoll al voltant d'un concert, un senyor vestidet de verd em digué en sentir la meva primera intervenció -en Català-.
¡A mi me hablas en cristiano!
Increible? exageració? Res d'això, fets reals succeïts en plena democràcia i bastant anys després que es morís el petit dictoador que no vaig tenir la desgràcia de conèixer. Va ser cap allà l'any 1995 quan jo encara era més escanyolit que ara i no tenia prou indignació acumulada com per haver-m'hi enfrontat com calia.
Però això no és tot, anys després, al 2000 sinó recordo malament, un company i jo havíem de parlar amb un sargent de la Guàrdia Civil, per a informar-lo de com havíem previst que transcorregués el concert que havia organitzat la associació a la que pertanyíem.
El paper que ens pertocava era el de corderets, a no ser que vulguéssim que els cotxes patrulla se'ns fiquéssin a la porta a controlar els assistents. La primer frase després d'escoltar-nos va ser.
Si me hablas en Castellano te entenderé mejor.
Força educat, oi? Doncs el que a mi no em sembla educat és que l'encara sargent de la Guardia Civil d'un poble coster proper al meu poble em digui que no entèn el Català després de més de 20 anys de viure i treballar a Catalunya.
O viu aïllat del món, o té menys facilitat pels idiomes que un ximpanzé o té moltes ganes de tocar els collons.
La història completa la vaig publicar al meu blog:
http://www.utupia.com/blog/som-i-serem
A més d'aquests incidents, fa poc vaig tenir problemes a Port Aventura
Com que en els panells informatius de temps d'espera la informació aquell dia no era de fiar, preguntàvem al personal el temps d'espera per una atracció, o algun dubte d'horaris o el que fos. I les respostes va ser semblants a les següents amb només un parell d'excepcions de la quinzena de vegades que hi vam parlar:
¿Como?
No te entiendo.
En castellano (i un somriure forçat).
No comprendo.
¿Perdona?
Español, Inglés o Francés por favor.
etc.
Estava a 10 minuts de casa meva i no m'entenien? Com podia ser que a 20km d'on vivia em sentís com un estranger? De veritat que em vaig indignar, em sentia ultratjat i insultat. Només dues persones em van entendre, i això que vam preguntar més d'una dotzena de vegades, una em va respondre en català i l'altre en castellà, cap problema, només demano que m'entenguin.
Però a sobre de que no t'entenien no demanaven pas perdó, no es mostraven pas avergonyits, ni feien el mínim esforç. La que me'ls va posar quadrats del cabreig va ser la senyoreta que amb un perfecte espanyol de la meseta em va etzibar un En castellano. Vaig comptar fins a 3, li vaig mostrar la millor cara de gos rabiós que sé fer i vaig girar cua, valia més que em mossegués la llengua o la diria massa grossa.
Pel que he sentit, Port Aventura té cada cop més dificultats per trobar personal pels minsos sous que ofereix. I ha d'anar a buscar gent fora, principalment espanyols i francesos, en la majoria dels casos joves que aprofiten per passar unes vacances a la Costa Daurada. Però tan difícil és que facin un curset per entendre els números, les hores i quatre frases típiques i essencials?
Per descomptat, en sortir del parc vam omplir un full de reclamacions, allí tampoc parlaven català però almenys l'entenien. Van tenir la barra de no excusar-se pels fets, no van dir res. Però mireu si sóc il·lús que he deixat passar un mes amb l'esperança de que em truquessin per demanar disculpes, per suposat, res de res fins a dia d'avui. Com que no han dit ni ase ni bèstia, invertiré unes hores de les pròximes vacances en portar el full a l'oficina del consumidor i tramitar la queixa a l'Oficina de Garanties Lingüítiques.
Ja sé que probablement no en trauré res, però alguna cosa he de fer perquè ja n'estic més que fart de sentir-me estranger a casa meva, de que em trepitgin i ignorin les lleis i la nostra cultura. Si tots plantéssim cara potser no ens prendrien per burros domesticats que reben cops de les seves pròpies empreses com Port Aventura, que pertany a la nostríssima La Caixa.
També vaig publicar la història completa al meu blog:
http://www.utupia.com/blog/som-i-serem
Salutacions i moltes felicitats per la vostra línea editorial
|
|
|
|
|
|
|
|
| Expulsen una família d’un restaurant per no voler parlar castellà |
|
1.08.07
Oronich Sigo |
|
|
|
|
|
El passat 21 de juliol al vespre Laia Cabal i la seva família van anar a sopar al Restaurant Tren Blanc de l’Escala.
La cambrera no els va voler atendre al·legant que no entenia el català, concretament el mot ‘aigua’; van
demanar que els atengués algú altre i ho va fer una altra cambrera que si bé no el parlava, si els entenia.
Acte seguit, l’amo del restaurant visiblement encès els hi va exigir –en català- que s’adrecessin
al seu personal en castellà i que no fer-ho demostrava una manca d’educació intolerable, no ho van fer i els
van expulsar del local.
|
|
|
|
|
|
|
|
| No fa tant de temps |
|
23.07.07
Pere Mayans Balcells |
|
|
|
|
Us envio la crònica d'un fet que em passà fa 13 anys (en aquell moment ho vaig explicar als mitjans de comunicació de Mataró), que encara em posa la pell de gallina, ja que el fet de mantenir-me en la meva llengua una mica més i em representa una detenció policial.
El passat dijous, dia 31 d'agost de 1995, a les 23.30 hores, em dirigia a casa meva, després d'aparcar el meu cotxe en el garatge. Havia deixat ja la família a casa (tinc un nen de 2 anys i mig) i, per tant, anava tot sol.
Quan pujava per la baixada d'en Feliu, un cotxe de la policia estatal, que anava en contra direcció i amb els llums encesos, s'aturà davant meu. Davant del meu astorament, em preguntaren "dónde me dirigía y de dónde venía". Els vaig contestar, òbviament, la veritat. En contestar-los en català, però, un dels policies (l'altre mantingué en tot moment una actitud correcta) em digué que "le hablase en español porque él era castellano y además tenía que tener presente que estaba hablando con la policía española y que estábamos en els Estado español", per més aclariments, em digué que "era la auténtica policía" (sic). En negar-me a parlar en espanyol, m'aclarí que havia hagut en aquell barri un avís de robatori i que la meva actitud no ajudava gens ni mica a clarificar la situació.
En demanar-me la documentació i jo no dur-la a sobre, m'escorcollaren i només em trobaren dues coses: les claus del cotxe i les claus de casa. En virtut de l'actual llei, per cert aprovada per un partit anomenat socialista, em portaren a comissaria per tal d'identificar-me. En passar per davant de casa meva, i com vaig poder darrera del cotxe, vaig dir-los que jo vivia allà i que si volien la documentació la tenia allà mateix. No em van fer ni cas. Després d'anar amunt i avall darrera del cotxe (la rotonda de la plaça Granollers no l'oblidaré mai), vaig arribar a comissaria. Allà m'aclariren que estava retingut per no dur documentació i jo vaig reclamar el dret a
telefonar. Immediatament vaig trucar a casa meva, amb l'ensurt evidentment per part de la meva dona, a la qual vaig demanar que portés, a les 12 de la nit!, el meu carnet d'identitat a la comissaria de Mataró.
Em prengueren les dades, i en contestar en tot moment en català i amb un to de veu potent i enèrgic, ja que creia que la retenció havia estat només pel fet de parlar en català, l'ambient a comissaria comença a caldejar-se. En aclarir la meva professió, professor d'institut, l'agent de la porta em digué, entre d'altres coses, que era un mal educat i que es queixaria al "Ministerio de Educación (!) de tener unos profesores que enseñaban la doctrina de HB". El meu al.lucinament fou total i més quan em digué que "tenía una cara de terrorista que no podía con ella" y que "había de enseñar la verdad en clase". Realment, a hores d'ara encara no sé a què es referia i només puc pensar que alguns policies de la comissaria de Mataró tenen l'anomenat síndrome del País Basc i que no han entès, encara, que els catalans tenim tot el dret de parlar en català quan i amb qui vulguem.
Quan arribà la meva dona amb el carnet d'identitat, varen procedir a la identificació (anteriorment, m'havien dit que no trobaven les meves dades a la comissaria, tot i que jo m'hi havia fet el carnet) i varen comprovar, òbviament, que no tenia cap antecedent. Aleshores, vaig demanar-los que, si ja m'havien identificat, què hi feia jo, en aquell lloc. Immediatament, em van deixar anar, després de demanar-me si volia signar un registre d'entrada i sortida, el qual no vaig voler firmar per considerar que havia estat tot plegat un gran injustícia.
En sortir, a les 0.20, aproximadament, i en aclarir-li a l'agent de la porta que seguiria parlant sempre en català, començà a increpar-me i la meva dona i jo abandonàrem la comissaria per tal d'evitar més problemes.
|
|
|
|
|
|
|
|
| T’has sentit mai marginat per parlar en català?: sí, senyora. |
|
23.07.07
Maria Pasqüet i Clotet |
|
|
|
|
El primer dia d’anar a l’escola en el meu país, Catalunya, la seva llengua, la catalana, va ser apartada; en el seu lloc, i a contracor ens van obligar a aprendre la llengua de l’invasor, la “castellana”. Des de les hores quan teníem que parlar amb els forasters, teníem que fer-ho en castellà; perquè del contrari, ens deien: no lo entiendo o hábleme en catellano o hable en cristiano. Això era i, encara segueix sent. No fa molt de temps, en un supermercat encara m’han dit, digamelo en castellano. Quan vaig a comprar em sento marginada del tot, sigui allà a on sigui, supermercats, botigues, electrodomèstics, farmàcies, quiosc... en fi que tinc la mala sort de no poder viure quotidianament i plenament dintre del meu pais amb la meva llengua.
En el seu dia, deu fer cosa d’un any va sortir un llibre, en castellà (la majoria són castellans) vaig preguntar si sortiria en català, resposta: No, i si podien traduir-lo al català, resposta: no. En una excursió, varem fer una parada per anar a veure alguna casa en un hostal, a les afores de la ciutat de València, després de demanar i esperar-me una estona, un senyor s’acosta i em diu: no la serviran perquè ho demana en català. He demanat, per favor, si el rebut del lloguer de casa, me’l podien fer en català, resposta: No. Fa pocs dies per telèfon em van preguntar: si podia hablar, i servidora li va respondre que podia parlar. Contestació: que no sabe castellano. Avui en dia encara és obligatori, el veterinari quan m’envia la nota per anar a revisió del meu gosset, ho ha de fer també en castellà.
Moralment una vegada més m’he sentit marginada quan un “senyor” que sabent el català ha entrat en la institució més gran del país, en el Parlament de Catalunya, fent servir la llengua del invasor. E fa molt de mal quan diàriament ens trepitgen amb mentides i traïció. No puc contar amb els dits de la mà les vegades que m’ha arribat propaganda amb la llengua del invasor, si porta el nº de telèfon, els hi he dit: perquè descriminen la llengua del país d’on viuen? Resposta: es para toda España! Per desgràcia, el valor dels diners és tan gran, que fa tergiversar els cervells, fent baixar els pantalons i les calces i, aquí s’acaba la història.
Al català li manca temps per perdre l’amor propi i la dignitat quan, el seu interlocutor és castellà. L’any passat em vaig quedar petrificada quan vaig sentir cantar en la llengua de l’invasor, el dia 11 de setembre, quan honren els nostres caiguts que varen morir defensant les nostres llibertats. No hi ha prou paraules ni excuses que valguin, per justificar aquest fet. A on és l’amor propi, la dignitat, el respecte, una mica d’estimació envers Catalunya, a on són els homes i les dones? Els nostres morts ens donen força per tirar endavant, mentres que els vius, a poc a poc matem Catalunya.
La meva escola ha sigut el diari Avui i el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.
Arribarà algun dia bo per Catalunya i els seus ciutadans?
No ploris Catalunya, la vida és molt dura.
Visca Catalunya!
|
|
|
|
|
|
|
|
| Viure en català és més car |
|
23.07.07
M.Àngels Vives |
|
|
|
|
Fa setmanes em vaig sentir molt incòmoda a la fruiteria on acostumava a comprar : una música “lolailo” a tot volum i una caixera que sols parlava castellà. La mateixa sensació la he tingut moltíssimes vegades al carrefour. Ahir mateix, li fair una pregunta a l’encarregada de la secció de tèxtil i abans de parar-se a pensar què li havia preguntat em diu si li ho podia dir en castellà. He pensat no comprar en els establiments que no em parlin en català, però com que són menys i més petits tinc la sensació que són més cars, si més no , no tenen la possibilitat de fer ofertes importants.
De tot plegat me’n faig diverses preguntes:
-Per què els catalanoparlants no demanem mai als altres que ens parlin en català i sí que ens demanen que ho fem en castellà?( Sincerament, mai no li he demanat a ningú que se m’adreci en català)
-Per què no es contempla la possibilitat de conèixer el català parlat i escrit per accedir a feines de tracte amb el públic?
-Per què les persones nouvingudes no veuen la necessitat d’aprendre català?. Fa pocs dies , vais saber que uns veïns meus diuen que sóc racista, per que els parlo en català, quan ells s’han mofat de mí per aquest motiu.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Històries viscudes |
|
17.07.07
Montserrat de Barcelona |
|
|
|
|
|
Últimament quan he d'anar a la farmàcia espero que m'atenguin bé, però no sempre és així. Ja és gros que hagis de repetir tres cops una quantitat i encara et mirin amb cara de qui escolta una llengua exòtica. Això a Sarrià. Em sembla que acabaré seleccionant la dependenta. De totes maneres m'indigna, què vol dir ignorar la llengua del país? I és més greu tractant-se d'una persona que està al darrere d'un taulell.
I sabeu que patètic és demanar dues barres de pa, tot mostrant dos dits, i que te'n serveixin una? On es penseu que em trobava? Al barri de Gràcia.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Els Ferrocarrils de la Generalitat |
|
16.07.07
Jaume Fargas |
|
|
|
|
|
Vàreig intentar esbrinar perquè els indicadors interiors dels trens de la Generalitat no portaven accents (Gracia, Sarria...).
Finalment em vàren contestar que era una impossibilitat tècnica (que tenen solucionada els de TMB, i fins i tot parcialment RENFE).
En aquest país som milers els que aprenguerem a canviar els mapes ASCI en els ordinadors de fa 20 anys (Spectrum, Comodore, Dai...)
Aquí hi ha centenars d'empreses capaces de fer-ho, però ni la mateixa Generalitat de Catalunya és capaç d'aconseguir que les seves empreses ho facin.
Les agressions comencen ja des de la mateixa Generalitat.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Bilingüisme ciudadano |
|
16.07.07
Joan Vecord |
|
|
|
|
|
Treballo en una llibreria. Fa un parell de dies va venir-nos un senyor demanant el darrer llibre apologètic del partit Ciudadanos de Cataluña. Se'm va adreçar en castellà, i jo vaig respondre-li en català. Al cap d'una estona, suposo que fart de la meva "mala educació", em va demanar (en castellà) com era que no em donava la gana d'atendre'l en castellà, si la Catalunya real era una societat bilingüe (sic). Li vaig replicar que, en primer lloc, a Catalunya es parlen moltes més llengües que no pas dues, i tot seguit vaig mostrar-li la meva indignació per la seva concepció del que és el bilingüisme. Vaig provar d'argumentar-li que el bilingüisme ideal seria aquell en què cadascun dels interlocutors parla lliurement en la seva llengua i l'altre l'entén, però el senyor va donar-me l'esquena i va començar a allunyar-se. Abans de desaparèixer, a l'estil dels millors Western, va tornar a girar-se i m'amenaçà (en castellà): "això se us acaba ; el vostre oasi té els dies comptats".
|
|
|
|
|
|
|
|
| T'has sentit mai marginat per parlar en català? |
|
16.07.07
Elena Bonals |
|
|
|
|
En dues ocasions idèntiques, al fer d'interventora en dos col.legis de Can Serra a l'Hospitalet. En el primer, un institut, el Rubió i Ors em sembla recordar, vaig arribar i em vaig presentar als membres de la taula que em pertocava. De seguida salta una que parlava en català i em diu que la noia de color a la seva esquerra no m'entén si no parlo castellà. I jo, ingènua de mi, que li dic: "Doncs que n'aprengui!". El que vaig haver dit. Van començar a despotricar de mi, que si era una maleducada, que si no fós una dona em trencaria la cara, això un dels membres de la taula, fins que no em van voler donar els papers per portar-los al meu partit. Jo no vaig saber com reaccionar, només recordo la cara de por i odi que em va dedicar una persona, com si fóssim encara a l'època de Franco.
L'altra vegada, a l'Escola Oficial d'Idiomes: se'm diu que un dels membres de la mesa és del Brasil i que no m'entén. Al cap d'una mica se m'acut de demanar quan temps porta aquí: set anys! Ja és tot dit.
|
|
|
|
|
|
|
|
| El misteri del granissat |
|
13.07.07
Pol Arnau |
|
|
|
|
|
En una gelateria de la plaça de la Font de Tarragona, el passat mes de juny,
vaig demanar-hi “un granissat de llimona”. La noia em va mirar estranyada i
vaig repetir la comanda. Aleshores va dir-me: “No entiendo nada”. Penso que
era una noia d’origen magribí. Ho vaig repetir en castellà mentre pensava en
l’escassa diferència que hi ha entre les paraules “granissat” i “granizado”.
Penso que els propietaris d’aquest tipus d’establiments haurien de fer un
petit curs de català als seus empleats, com a mínim per saber desxifrar
paraules tan misterioses com “granissat”.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Perseguit per parlar català? |
|
12.07.07
Sandre Llopis |
|
|
|
|
Perseguit per parlar català? I tant! Des que no t'atenguin i et facin el buit perquè no "t'entenen" en català (fa dos dies a un Viena [on curiosament tot és en català] a Lleida ciutat), fins que no puguis anar al cinema perquè no hi hagi versió en català o perquè has d'agafar el cotxe per anar-hi (ahir mateix per veure Harry Potter en català havies d'anar a Alpicat, car l'empresa que també té sales a Lleida ciutat no tenia cap passi programat). Des que no puguis comprar un diccionari decent (català-anglès/ anglès-català sense anar més lluny) -EC no té bons diccionaris a nivell universitari- fins que hagis de pagar més per comprar-te un llibre pel simple fet de ser en català. Des que no puguis veure cap espectacle en català (l'estiu de l'any passat anant a Port Aventura no hi havia res en viu en català, sort que és d'una empresa "del país") fins que a la tv només puguis triar un pel·lícula de les que fan en aquell moment als canals que pots sintonitzar (perquè a can Godó no els hi ve de gust tindre films en català a 8tv). Des d'haver d'exigir que al bus turístic de Barcelona se'ns fes la visita en català (i ara! si els catalans sabem castellà! [no hi havia ningú del Rosselló]), i no cal parlar-ne, perquè potser ningú ni ho ha pensat, de demanar a l'estranger un guia en català; fins a només poder comprar un videojoc per a ordinador (Merlí i el camí del druida, de bcnmultimèdia) que a sobre deixa molt que desitjar, perquè no hi ha cap més! A més, podríem parlar de que els electrodomèstics no tenen cap llibre d'instruccions en català, els fàrmacs, que la majoria són fets a Barcelona, no tenen ni un borrall de català, o que les empreses, de cara al treballador ho fan tot en castellà (malgrat que de cara enfora sigui tot en català). A més de tot això (i discriminacions que no he fet constar) quan tenim les coses en català, les multinacionals no tenen ni la decència d'escriure correctament quan ens donen, amb benevolència, servei en català!
Pel que fa a allò de que no tenen operadors en català, responent a Mireia Crespo, és totalment fals! Jo mateix treballo al 1004 en català, i molts cops no tenim les trucades que hauríem de tindre perquè directament no ens arriben!! Operadors hi ha més que suficients i en tots els camps, des del servei tècnic fins al departament de baixes, des del departament comercial fins al departament d'avaries, tots podem parlar en català! Però els operadors castellans diuen que no existim...
Som discriminats constantment i passem per discriminadors, i sobre hem de ser nosaltres qui tramitem les queixes, perquè la GenCAT no actua (fins i tot deixant de banda la llei) com hauria de fer-ho, defensant els drets que ens pertoquen.
|
|
|
|
|
|
|
|
| El nostre pa de cada dia |
|
12.07.07
Jaume Manuel Oronich i Miravet |
|
|
|
|
Varem decidir canviar de pis, de lloguer, i ens en va agradar un situat al carrer Guillem Tell número 42-44, 3er, 2ona, administrat per Finques Pedralbes. Una vegada fetes les negociacions varem quedar que el podíem ocupar el 24 de maig i ens varen demanar una fiança de 600 Euros per tal de fer la reserva quina cosa s’havia de fer efectiva el dia 10 de maig. El dia anterior els varem demanar que la documentació la volíem en català.
Aquest dia 10 de maig varem anar a la seu de Finques Pedralbes a fer efectiva la fiança i quina va se la nostra sorpresa que el document que s’havia de signar estava no més en castellà i al demanar-los-hi que el volíem en català s’hi varem negar, senzillament si varen negar dient que ja ens dirien quelcom. Ahir 21 de maig ens van contestar que ho lamentaven però com que no havíem volgut signar el document ja havien llogat el pis a altres persones. L’interlocutor es un tal Josep Mònaco i l’empresa es Finques Pedralbes del Passeig de Gràcia 53 àtic.
Avui ens hem assabentat que es mentida, que no està llogat. No ens el volen llogar pel sol fet d’haver demanat el nostres drets lingüístic i nacionals.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Vull dues esbergínies |
|
11.07.07
Juan |
|
|
|
|
|
Fa uns mesos vaig anar a comprar a una parada de fruites i verdures d’Horta i el primer que li vaig dir a la dependenta va ser: “Vull dues esbergínies”. Ella em va dir: “¿Qué?” I jo li vaig dir: “Aubergínies... vull dir, albergínies!” I ella em va dir: “Es que no le entiendo”. Per moments vaig intentar calcular la gran quantitat de gent que cada dia devia demanar-li el mateix en aquesta pobra mossa i, al mateix temps, com m’ho faria per demanar-li el kilo de mongetes tendres que tenia a la llista, però vaig sortir amb un clar i net “DOS BERENJENAS, COÑO!” i m’en vaig anar. A la següent parada on vaig anar a parar em van respondre amb un: “¿Cómo?”.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Posar una reclamació al RACC |
|
11.07.07
Àlex |
|
|
|
|
|
Jo, avui mateix, he trucat per posar una reclamació al RACC, que us recordo significa Reial Automòbil Club de CATALUNYA, i he hagut de canviar al castellà perquè des de l’altre costat del fil no m’estaven entenent.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Tots els operadors catalans deuen estar ocupats... |
|
11.07.07
Mireia Crespo |
|
|
|
|
El passat 5 de juliol, vam canviar a el terminal de telèfon de Telefònica. Per defecte et configuren totes les opcions, inclosa el missatge del contestador, en castellà.
Vaig trucar al 1004 per a que m’expliquessin com podia canviar l’idioma del missatge del contestador. Hi ha un magnífic servei de veu robotitzada que et va donant les instruccions dels números que has de prèmer per contiunar el procés, tot i sel.leccionar el 2 (Vull ser atès en català) la veu et continua parlant en castellà, i quan per fi m’atén la trucada una operadora, em parla en castellà i em fa parlar a mi en castellà “porque no me entiende”. Remarco que he pres l’opció de ser atesa en català i em diu que tots els operadors catalans deuen estar ocupats.... Finalment, vaig aconseguir canviar el missatge, ara això sí, seguint les instruccions en castellà..
|
|
|
|
|
|
|
|
| Qui deia que no es pot viure en castellà a Catalunya? |
|
11.07.07
Sandra |
|
|
|
|
|
Treballant al costat de la Rambla de Catalunya de Barcelona un dia tots els companys vam anar a dinar junts a un bar del costat, d’aquells típics de menú de migdia. Deprés de mirar-me amb deteniment el que oferia aquell dia el menú (que estava escrit en català) vaig optar pels pèsols, en demanar-los al cambrer, que no era pas estranger, ho vaig haver de repetir diversos cops pensant que el meu to de veu havia estat excessivament baix, però no era això, amb un “no la entiendo” vaig deduir que el bon home no sabia en absolut què eren els pèsols i, per tant, em vaig veure obligada a demanar uns “guisantes”. Qui deia que no es pot viure en castellà a Catalunya? Com a mínim a Barcelona el que no es pot fer és viure en català: com aquest petit exemple us en podria posar a cabassos.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Esto del catalán es una pérdida de tiempo |
|
11.07.07
Teresa |
|
|
|
|
|
Hola, em dic Teresa i tinc un fill de 5 anys, l'Arnau. A l'escola de l'Arnau un dia una mare va comentar a una professora: "Mejor que lo hagan todo en castellano, esto del catalán es una pérdida de tiempo". Em vaig indignar, segur que va votar a Ciutadants, vaig pensar. Per sort a l'escola aposten més pel català per més mares d'aquest tipus que hi hagi.
|
|
|
|
|
|
|
|
| Casar-se en català |
|
11.07.07
Maria Canals |
|
|
|
|
|
Fa un parell d'anys, vaig anar al casament d'uns amics als jutjats de Badalona. Havien demanat expressament que tota la documentació i la cerimònia es fes en català. Havien esperat més de 6 mesos i quan van anar a formalitzar-ho tot, resulta que, tant els papers com les intervencions del jutge eren en castellà. No s'ho podien creure, però què podien fer? Esperar sis mesos més? Es van casar i van presentar queixa formal. Encara esperen que algú es digni a disculpar-se.
|
|
|
|
|
|
|
|
| "vete de mi terraza" |
|
11.07.07
Jordina |
|
|
|
|
El dia 24 de juny de 2006, a les 11 del matí a la Plaça Rius i Taulet de Barcelona, a la terrassa del bar BO (curiosament el nom és català), no només no van voler atendrem en català, argumentant que no l’entenien, sinó que davant la meva negativa a canviar d’idioma, van invitar-me a marxar: "vete de mi terraza". Jo havia demanat un cafè sol i un croissant, avui encara em pregunto que no havien entès si “sol” o be “i”.
El més indignant de tot és que si els hagués parlat en alemany, francès, croat, ... haurien fet mans i mànigues per entendrem i servir-me.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
