«Era inevitable imaginar l’onada de llum
que s’escamparia a Catalunya la nit de la
independència; sentir la pulsió d’aquells
primers instants i que els carrers de
Podgorica, es tranformessin, dins del cap
de l’observador, en la plaça Sant Jaume
de Barcelona.» «El símil era automàtic»,
diuen Hèctor López Bofill i Uriel Bertran
Arrué, observadors directes del procés
d’independència montenegrí.
Montenegro sí, Catalunya també és
una reflexió profunda sobre la possible
separació de Catalunya de l’Estat
espanyol. «Sense violències, sense
trasbalsos, pautada a través d’un teixit
de normes constitucionals i institucionals,
i avalada per la Unió Europea». Imagineu
que tots els catalans fóssim cridats a les
urnes per votar en referèndum si volem
ser independents d’Espanya. Quin creieu
que seria el resultat? ¿Quan arribarà
l’hora de Catalunya?
|
|
