A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d’esquerres format per un grapat de militants espanyols
i francesos molt joves, porta de cap a la policia al cometre diversos atracaments a Catalunya amb
l’objectiu d’aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer.
En un primer moment, l’èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona
als joves del MIL una sensació d’invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre de 1973, quan
efectius de la Brigada Político Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la
seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia.
Salvador Puig Antich resulta greument ferit i, després de passar per l’hospital, ingressa a la presó
Model de Barcelona, a l’espera d’un consell de guerra.
A partir d’aquest moment, tant les germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència
general, una cursa contrarellotge per salvar la vida al jove activista.
Però el 20 de desembre de 1973, es produeix l’atemptat d’ETA contra el President del Govern Franquista,
l’almirall Carrero Blanco i, Salvador Puig Antich esdevindrà el cap de turc que un sector del Règim
Franquista reclama.
El Consell de Guerra contra Puig Antich és una farsa i el jove Salvador és condemnat a mort.
Tots els intents per salvar-lo resultaran inútils i el 2 de març de 1974, Puig Antich és executat
mitjançant el «garrot vil».La seva mort tràgica i cruel deixa una gran empremta, durant anys, a tota
una generació que encara es pregunta si va poder fer quelcom per evitar una execució tan terrible
com inútil. Aquesta és la seva història.
|
|
