Sobre el llibre

La Maternitat d'Elna descobreix un dels capítols més dramàtics tendres i desconeguts de la nostre postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps dels refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

« Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a al sorra fins deixar-li fora només el caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.» Mercè Domènech (Portbou, 2004).

Sobre l'autor

(Mataró 1958) ha cursat la llicenciatura en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en l'especialitat d'Història Moderna i Contemporània. La seva vertiable vocació, però, és mirar i remirar papers, burxar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país.

Tot i que ja havia fet incursions en el món literari, La Maternitat d'Elna és el seu primer gran treball publicat sobre l'investigació històrica. Recentment ha publicat també en aquesta col·lecció El setè camió, un altre èxit de vendes del gènere històric.