|
|
 |
 |
|
Sumari
|
 |
|
Abril 2009 |
 |
 |
DESTAQUEM |
 |
|
 |
Dossier Especial: L’exili de 1939.
Ara fa setanta anys, mig milió de persones van haver d’exiliar-se per fugir del franquisme. Dediquem aquest número a analitzar els diferents vessants i conseqüències d’aquest èxode.
Caminant cap al no-res. L’hivern del 1939, milers de refugiats van creuar la frontera amb un futur ple
d’incògnites. Resseguim les adversitats que van patir.
Els nens d’Argelers. El destí de molts va ser els camps de concentració. Recollim el testimoni de sis persones que van passar la seva infància dins d’aquests centres d’internament.
La gran diàspora. Anglaterra, Mèxic, Santo Domingo, Argentina… són alguns dels països que van acollir més republicans, alguns d’ells destacades personalitats polítiques i intel·lectuals. Com va ser la seva integració al nou país? Quines aportacions hi van fer?
El cas de l’URSS. A partir de documentació inèdita extreta d’arxius russos descobrim com va ser la desconeguda epopeia dels republicans que van exiliar-se a l’URSS entre el 1939 i el 1941.
De guerra en guerra. L’esclat de la Segona Guerra Mundial va fer que alguns exiliats fossin internats als camps de concentració nazis mentre que d’altres van anar a parar als batallons de treballadors.
El difícil camí del retorn. Alguns van retornar durant la postguerra i els primers anys del Franquisme. D’altres uns anys més tard. Molts mai més no van tornar a casa. Avui, els seus néts mantenen viu el seu record. |
|
 |
 |
I A MÉS A MÉS |
 |
|
 |
El segle d’or dels fills del sol
Durant cent anys, els inques van ser els amos de l’Amèrica andina. Més enllà del seu llegat arquitectònic i de la seva particular visió del cosmos i de la natura, recorrem les valls i ciutats inques per descobrir com es va articular aquest imperi mític. Per Sònia Casas.
La pederàstia a l’antiga Grècia.
En l’època de la Grècia antiga, l’educació dels joves no es concebia sense la figura d’un pederasta. Us expliquem aquesta curiosa característica de la civilització hel·lènica considerada tabú per la tradició històrica occidental.
Per Antoni Janer
|
 |
 |
|
|
 |
|
|